Nina de Xangai

Sóc una bloggler entusiasta.  No hi ha dia que no llegeixi dos o tres blocs aliens com a mínim. La majoria d’ells són estrangers i encara que passada una setmana això em suposa molt temps perduts de tant en tant trobo alguna joia.  Això és el que em va passar amb un article que llistava les cent coses que els enfants d’ara no coneixen i que segurament no coneixeran mai.

Algunes de les coses citades a la llista em van produir una estranya sensació de nostàlgia. Fou el cas de les cintes VHS. Em va fer recordar el munt de pel·licules enregistrades en aquest format que tenc al saló de casa a Eivissa. El VHS era una part fonamental de la meva vida: de petita la mare em va gravar la pel·li del Mago de Oz de la tele a una cinta “verge”. Vaig arribar a vore aquesta pel·licula més de cent cops, sovint dues vegades seguides. Arribà un dia, però, en que na Dorothy, els munchkins i la bruxa van dir prou i la cinta es va espatllar, i tota la meravellosa Ciudad Esmeralda va quedar reduïda a un garbuix de cinta negra a les meves mans. Després la mare em va comprar una versió remasteritzada. Una nova edició deluxe, també en VHS.  El dia de la meva comunió està enregistrat en VHS. També ho estan les dues tardes que vam passar a Can Frit totes les dones de la familia, fent orelletes per la boda de ma padrina. I el dia que vaig sortir ballant a la Tef, i fins i tot estan gravades les Spice Girls i els Backstreet Boys el dia que van sortir a Sorpresa, Sorpresa!
Aquella casa és plena de VHS… sorprenentment a la casa on visc ara no n’hi ha cap. Ni VHS ni vídeo reproductor.  És això el que anomenem generational gap?

També recordo com era petita i me passava la vida buscant coses a l’enciclopèdia Espasa que em van regalar els pares. Tot ho consultava allí, i m’agrada sobre tot cercar noms de països perquè aleshores hi havia una entrada ben llarga de tres o quatre pàgines amb un parell de fotos del pais en qüestió.  Avui en dia l’enciclopèdia continua al meu dormitori, i em penso que fa anys que ningú l’obre. Ara quan vull tenir una primera explicació d’alguna cosa teclejo ” narcolèpsia-viquipèdia” al cercador. Si vull traduïr una paraula teclejo directament ” wordreference” i entro a la mateixa pàgina si vull alguna definició en anglès. A Internet no hi és tot, naturalment, i hom es troba que hi ha molt contingut i poc aprofundiment -acabo de mirar el gran diccionario de la llengua catalana online per comprovar si existia realment aquesta paraula-. Però i què? Si buscam una primera informació general ja no ens cal mai més recòrrer a un diccionari, una enciclopèdia, un manual de paper.

Llegint l’article de les 100 coses que les noves generacions no coneixeran mai vaig enrecordar-me d’aquell cop que mon pare em va explicar que quan ell va arribar a Eivissa el nostre barri no era tan ple d’hotels i apartaments com ara, sinó que hi havia figueres i més figueres. D’aquí el nom de Figueretes. I anant més enrera en la memòria, encara record com s’abuela m’explicava que al pueblo no havien tingut mai llum corrent i sempre havien fet anar unes lampades a base d’oli. Aleshores sempre tenia una lleugera sensació de tristor i pena per les mancances que havien sofert els meus abuelos i la gent de la seva generació i pensava que com era possible que en només unes generacions hi hagués uns canvis tan dràstics.  Ara miro a sa meva cosina petita i pens que algun dia parlarem dels cassettes o dels primers modemso i ella sentirà el mateix.