NaCl
Aquesta nit he estat al gimnàs de l’escola de Nuestra Señora de la Consolación. Hi érem totes. N’Elizabeth,n’Anita, na Sandra, les Jessicas, na Neus, na Patri… A tu t’havien convidat a l’escola, no tenc molt clar per a què. Érem al gimnàs i quan entraves tothom volia parlar amb tu i les noies formàven un cercle al teu voltant i t’estiraven de les mànigues per cridar la teva atenció i anaven dient el teu nom com si fossin gavines exaltades. Tu no deixaves de somriure malgrat no trobar-te del tot a plaer i de tant en tant em llençaves mirades d’emoció que em deixaven clar que era amb mí amb qui volies estar.
No érem estranyes l’una a l’altra. Potser em recordaves del meu darrer somni.
Al final totes elles van marxar. Vas quedar tu. Vaig quedar jo. Em vaig apropar i et vaig agafar amb seguretat la mà.
De sobte, ja no érem allí. Ja les tenen aquestes coses els somnis.
Som a la meva illa. Assegudes a un vagó descobert de ferro fosc i fred que serpenteja per una únic rail. La meva ment ha transformat la salinera eivissenca en una plana immensa on els nostres ulls no hi troben final. És tot d’un blanc abrumador. I tu rius excitada . Les muntanyetes de sal s’acumulen a ambdós cantons del rail i quan passam a prop d’una hi esfonses la mà i la treus tota plena de grumolls lluents com diamants.
Estàs asseguda davant meu. El vent no és gaire agressiu però et fa tenir els ulls plorosos i fa que el cabell et tapi la cara de tant en tant. El teu jersei de vellut negre es suau. Estires les cames nues de manera que ocupen tot el vagó i jo penso que no pot haver-hi una felicitat més gran. Tu vols estar amb mi. Jo vull estar amb tu. Te m’apropes felinament i abans que en sigui conscient m’has plantat un petó als llavis. Gens apassionat, ni urgent, ni sexual. Un petó inocent i bonic com la puresa que s’estén al teu voltant. I rius altre cop. I sóc allí entre les teves cames llargues. Les teves ungles vermelles són com rubís que destaquen a la neu salada. Em fas petons i vols que et faci l’amor.
I en obrir els ulls em pregunto perquè hi ha una paraula per parlar dels somnis angoixosos i en canvi no n’hi ha una per parlar d’això nostre.