És quan bec que hi veig clar
Ahir a la nit vaig sortir. I vaig beure. Molt. I com em passa sovint quan vaig gata, ho vaig veure tot molt clar.
En Krematory, en Cigala, en Nihilant, el Noi Majo a qui li agrada la música electrònica alemanya i jo vam anar a parar a un pub. Tipic bar on posen música prou dolenta i els joves van a lligar.
A la barra hi havia tres parelles. Elles, altíssimes, esveltes, noies nòrdiques d’anunci. Ells amb el típic físic dels homes mediterrànis de mitjana edat: una mica més baixets, més panxuts, més morens… i més lletjos, perquè disfressar-ho. Les dones eren prostitutes, es veia de lluny. Ells només eren penosos. Els seus possessius i peluts braços eren al voltant de les cintures de fada d’elles. Les lluïen, orgullosos, com un bonic complement.
No vaig poder evitar veure’m a un món paral·lel, on anava a parlar amb aquests homenets i els hi deia que em feien pena. Que estaven presumint d’unes noies a les que havien de pagar perquè:
a) Unes dones així no s’aproparien mai a un tio així sino era per la pasta.
b) Que segurament la seva personalitat era tan pobre que tampoc els serviria mai per arribar a interessar a una noia així.
A la meva realitat alternativa aquests homenets podien comprovar com les noies rosses i boniques s’allunyaven d’ells tan bon punt l’aixeta dels diners deixava de rajar.
Però a la realitat que estava visquent, els homes continuaven orgullosos, perquè la resta de mascles del local repassaven de dalt a baix a les noies que ells posseïen perquè havien comprat. I la possibilitat que arribessin a ser conscients de lo penosos que eren era tan remota que em va fer venir ganes de plorar.
Escoltant:
Such great heights, de Postal Service
International Space Station II , de Figurine
És una mica absurd voler dignificar i normalitzar la feina que fan les putes i alhora criminalitzar les polles que les contracten. Com deia el profeta, o follem tots o la puta al riu.
Jo no criminalitzo als clients. Només deixava clar com n’és de patètic presumir d’una cosa que només has aconseguit mitjançant els diners. I sí, un cotxe o una casa també la pagues amb diners, però haver de pagar perquè algú t’aguanti em sembla de lo més patètic.
També és patètic haver d’aguantar segons què a canvi de que et paguin. I francament, aquelles ties no feien pinta de no haver tingut més oportunitats a la vida. De tota manera, a mi em sembla que els tios presumien més de poder adquisitiu i d’estatus social que de putes. Imagino que la majoria de gent es pot permetre pagar-li quatre duros a una sudaca ronyosa perquè li foti una mamada de 2 minuts al cotxe, però no tants es permeten el luxe de passejar uns bombonets nòrdics en un bar musical, i simplement passar allà l’estona ballant i parlant amb elles.