És inherent a l’ésser humà, la tafaneria. O potser no, qui sap. Però la veritat és que hi ha vegades en que ens agrada endinsar-nos a la vida privada de qui admirem, i quant més detalls mòrbids trobem, millor. És per això que les biblioteques i llibreries en van plenes de llibres que van més enllà de la biografía clàssica d’un escriptor i aprofundeixen a altres terrenys pantonosos. Quan ja no parlam d’un sino d’una parella d’escriptors les possibilitats són infinites. Hi ha infinitat d’escriptors la vida i les misèries dels quals ha estat retratada a diverses publicacions com si d’una exclussiva del Hola es tractés.
Així que avui he decidit fer una mini bibliografia bàsica del món del cor literàri.
SYLVIA PLATH I TED HUGHES (I ASSIA WEVILL)
Si parlam de premsa rosa literària la parella estrella sens dubte és la formada per Sylvia Plath i Ted Hughes. La llista de títols és llarga així que n’escolliré una petita mostra:
-Her husband: Ted Hughes and Sylvia Plath, a marriage, de Diane Middlebrook.
-The Silent woman: Sylvia Plath and Ted Hughes, de Janet Malcolm.
-Ariel’s gift: Ted Hughes, Sylvia Plath and the Story of the Birthday Letters, de Erica Wagner.
Aquest va més enllà i al títol inclou el nom de la famosa amant de Ted Hughes:
-Lover of Unreason: Assia Wevill, Sylvia Plath’s rival and Ted Hughes’ doomed love, de Yehuda Koren.
Totes tres venen a parlar del mateix: la relació passional -fins i tot violenta- de la Sylvia i el Ted, la depressió de la primera, les infidelitats del segon i fins a quin punt ell pot ser considerat responsable de la mort de la seva esposa. Les variacions depenen de cada escriptor: a una banda els defensors de la Plath, a l’altra els de l’escriptor britànic. Algunes anècdotes fan d’aquesta una història apta per qualsevol culebrón sudamericà: l’amant del Ted Hughes va acabar imitant el suicidi de la Plath emportant-se , a més, la vida de la seva filla amb ella. A més a més i per continuar amb la negra tradició familiar, el fill del matrimoni Hughes-Plath va suicidar-se ara fa pocs mesos.
ZELDA I SCOTT FITZGERALD.
Sometimes madness is wisdom. Zelda and Scott Fitzgerald: a marriage. Obra de Kendall Taylor, aquest llibre parla del matrimoni d’aquests dos escriptors ben dotats per l’art però inestables emocionalment. Aquest fou un matrimoni problemàtic: Scott, autor d’un dels clàssics més importants de la literatura nordamericana i occidental, robà idees a la seva dona per a les seves novel·les i fins i tot arribà a plagiar paràgrafs sencers del seu diàri personal per posar-los en boca dels seus personatges femenins. Zelda era esquizofrènica i hagué de sofrir diverses teràpies de l’època com eletroshocks i injeccions amb sang de cavall. Scott acabà refugiant-se en l’alcohol, Zelda acabà tota sola a una residència de malalts mentals. Aquesta fou el trist final del matrimoni més “in” i més envejat de començament dels anys 20.
HENRY I JUNE MILLER.
En realitat hauriem de parlar del triàngle Henry Miller, la seva esposa June Miller i l’amant del primer Anaïs Nin. Fou aquesta qui publicà una part dels seus diàris personals sota el títol “Henry et June” (Henry i June) on parlava de la seva relació passional amb l’escriptor Miller i la seva esposa. Malgrat que al col·lectiu imaginari li agrada afirmar que June i Anaïs eren amants, no hi ha proves que això fos cert. Sí que n’hi ha -basades sempre en el diari de Nin- que a la francesa Anaïs li agradava la June malgrat que mai arribés a consumar l’atracció eròtica que tenia vers ella El que queda clar amb les seves paraules era que ambdós, Henry i Anaïs consideraven la June una autèntica femme fatale i l’atracció que els dos sentien vers aquesta dona -que es deia Juliet Smerdt i era hongaresa d’avantpassats gitanos- els va unir.
SIMONE DE BEAUVOIR I JEAN PAUL SARTRE
La parella intel·lectual per excel·lència. Seguint les seves conviccions tingueren una relació atipica: mai no es van casar i tingueren independència econòmica i sexual. No visqueren mai junts, ni tingueren fills. Potser per això aconseguiren que el seu amor durés fins al final. Amb tot, la seva història està plagada d’embolics pròpis de qualsevol novel·leta romàntica. A “La convidada“, publicat per Simone al 1943, es parla d’un menage à trois entre una parella i una jove, història calcada a la que al seu moment va viure el matrimoni amb l’estudiant Olga Kozakiewicz. Amb el temps, Olga es casaria finalment amb Jacques-Laurent Bost, que fou amant de Simone durant el temps que Sartre va ser presoner a la segona guerra mundial. Però aquí no acaba tot, el més curiós es que durant tota la seva vida, Sartre va estar embolicat amb la germana de l’Olga, Wanda Kozakiewicz. Ambdues germanes apareixen a les respectives novel·les de la parella: Wanda apareix amb el mateix nom a Lettres à Sartre i amb el nom de Tània a Lettres au Castor i Olda és l’Ivich de la trilogia Les chemins de la liberté.
Categories: Confuci-ó Literària!
Tags: Anaïs nin, Henry miller, Jean Paul Sartre, June Miller, scott fitzgerald, simone de beauvoir, Sylvia Plath Ted Hughes, Zelda Fitzgerald
Comments: 1 Comment.
