(Graffiti a Queen’s Road, Bristol)
No és el que sembla.
L’individu que penja de la finestra es diu Noel, i ara està a l’atur. L’home que cerca a Superman amb la mirada és Mr. Roger Davies, que acaba d’arribar de Londres, i la dona en roba interior és la seva germana, l’Ingrid Davies. Ella és lesbiana i de tant en tant punxa al LOYC. Tots tres posen per aquesta foto a una insulsa façana del Queen’s Road, i en acabar s’aniran a fer un beure junts i s’ho passaran de puta mare.
És massa tipic enamorar-se de ciutats com París o Nova York. Jo em quedo amb Bristol.
M’ha fet molta il·lusió descobrir un article del Diario de Ibiza (del 4 d’Octubre de 2008) on es parla de la blocosfera pitiüsa i sorprenentment es cita, entre d’altres, aquest bloc. Joan Mayans i Planells parla al seu article del Cercabloc, una eina que vaig descobrir fa un parell de mesos i que tot d’una vaig recomanar a dos blocaires que llegeixo molt: l’autor d’Indigenes i l’autor de Puntdvista.
Ara he pogut comprovar que molt de mica en mica, la blocosfera pitiüsa ha anat augmentant, i m’agradaria des d’ací animar a tothom a que provés de llençar els seus pensaments al món. Hom pot pensar que les seves cabòries no aportaran res de nou a la societat, però tal com va dir el meu adorat Whitman: la poderosa obra continua: tu pots aportar una estrofa.
També vull aprofitar aquest post per enviar una salutació als companys i companyes blocaires de ca nostra, i a veure si un dia ens animem a sortir de l’anonimat, fer una trobada i animar a la gent a que s’engresqui.
La blocosfera pitiüsa (Joan Mayans i PLANELLS)
No fa gaire que s´ha posat en marxa Cercabloc, un web que pretén reunir tots els blocs (weblogs) escrits total o parcialment en llengua catalana. Fa temps que existeixen aquests tipus de pàgines agrupadores i endreçadores de la intensa i bulliciosa activitat del món dels blocs, la blocosfera. Cercabloc posa al dia algunes eines semblants que existien prèviament, centrant-se específicament en l´anomenada catosfera.
Entre els seus atractius, destaquen dos aspectes importants: per una banda, permet classificar i cercar els blocs no només per la seva temàtica, sinó també per la seva ubicació geogràfica. Per l´altra banda, elabora uns rànquings on es mesura la rellevància de cada bloc i es compara amb els altres, a partir de diverses variables d´importància a Internet. Conjuntament, aquestes dues característiques ens permeten fer una mirada centrada en els blocs escrits des de les Pitiüses.
Els rànquings, les classificacions, les llistes, tenen un magnetisme especial, contradictori i morbós. Serveixen per guiar, per conèixer, per establir criteris de rellevància. Però al mateix temps també simplifiquen, són parcials i mesuren només allò que s´ha inclòs dins la fórmula en ús. Qualsevol rànquing és tendenciós i simplificador, vaja, però tot i això, segueix sent significatiu i interessant. En aquest cas, la fórmula que utilitza el Cercabloc per realitzar les seves classificacions li atorga diferents pesos a algunes de les variables més freqüents en la mètrica d´internet i, en especial, dels blocs. Així, construeix les classificacions a partir de la posició a Technorati i Alexa, de la qualitat (page-rank) de la pàgina segons Google i del volum enllaços des de la pròpia Google, Yahoo i Feedburner).
Són indicadors quantitatius que difícilment valoren la qualitat intrínseca dels blocs, però que es recolzen en allò que altres internautes i blocaires han valorat del blocs, mitjançant comentaris i enllaços. Mentre que no arribi la pròxima revolució d´internet, que diuen que ens portarà una web més intel·ligent i capaç d´entendre´s una mica a ella mateixa -la web semàntica, en diuen-, possiblement sigui el millor sistema disponible.
De moment, el subconjunt de blocs que apareixen al llistat és petit. Hi trobam, per exemple, el bloc Indígenes, que es presenta com un bloc sobre «la cultura, la llengua, l´art i la terra… des d´Eivissa» que troba els seus primers articles a l´octubre de 2004. Hi trobam també el bloc Puntdvista, que es presenta inicialment com un bloc de fotografia de l´illa d´Eivissa, però que va més enllà. Un altre bloc amb un remarcable to visual i fotogràfic és Nina de Xangai, mantingut per una orgullosa portadora de l´epítet «vilera». Per últim, també s´hi pot trobar Sa barretina vermella, el bloc «d´un jove formenterer». Aquest grupet constitueix un primer tast de la blocosfera pitiüsa i en tots els casos manifesten il·lusió, constància, qualitat, talent i dedicació. Probablement durant els propers mesos s´hi afegiran la major part dels blocs que hi falten. Crec que serà molt interessant anar observant com evoluciona, creix i interactua aquesta petita